Geiser. Avinguda de Roma 105

  L'any 1948, gràcies al progrés de la fàbrica del carrer València i a un bitllet de loteria, Agustí Puértolas i Artal compra el solar de l'Avinguda de Roma, 105 on s'instal·larà la casa familiar i la nova empresa.



Imatge d'Agustí amb el seu inseparable León, 
el guardià de la fàbrica, conegut per tot el veïnat.

1.948


Actualment

    Neix llavors la Fàbrica Geiser, amb el seu característic sifó-rellotge a la façana.
  El rellotge, tot i haver canviat ara de color, segueix essent l'original.

  

1948
 










 
  El que sí es va canviar, amb el pas del temps, va ser el rètol de la fàbrica. En un principi era amb lletres metàl·liques i es llegia GASEOSA GEISER.
  Cap als anys seixanta es modernitza amb lletres de neó que s'encenien en fer-se fosc.  Al nou rètol s'hi llegia BEBIDAS CARBÓNICAS GEISER.   

  Originalment, com es pot veure en la imatge de 1948, l'edifici tenia planta baixa, taller i habitatge. L'any 1951 la família creix i s'afegeix una altra planta a l'edifici.

  A la planta baixa hi havia la maquinària, al principal hi havia el taller de reparacions, un taller on es feien els caps de sifò i els despatxos, al primer pis l'habitatge familiar que, amb els anys, s'ampliaria amb la construcció d'un segon pis.

  La fàbrica, a la planta baixa:
 Al fons, la porta de sortida a l'Avinguda de Roma.

  Detall d'algunes de les màquines de la fàbrica:






    Aquesta empresa va arribar a adquirir una gran importància, en el seu temps, gràcies a les innovacions que va introduir l'Agustí.
  Un dels factors que més van influir en la bona marxa del negoci va ser el repartiment a domicili. 


Dret a l'esquerra, Carles Puértolas i Mulet.
Assegut a la dreta, Isidro Pino i Pino.

  Abans, com totes les altres empreses de begudes, feien el repartiment a bars, restaurants, bodegues... Però l'Agustí decideix  provar una cosa més arriscada: repartir a domicili.
  El risc consistia en deixar en dipòsit el material. Hem de tenir present que les caixes de fusta i les ampolles valien els seus diners, i més encara si es tractava de les ampolles de sifó.
  Però l'aposta aviat va donar els seus fruits. Tenint en compte la comoditat que suposava que et portessin a casa les caixes de begudes (abans molt més pesades que les actuals) i que, un cop consumides, te les vinguessin a reemplaçar per unes de noves, va fer que la clientela augmentés considerablement.



  
  Es van introduir begudes noves com ara el Bongo (refresc de cola), la tònica i les gasoses petites que, en lloc d'elaborar-les amb sacarina, s'elaboraven amb sucre i eren delicioses.
  També es distribuïen, en exclusiva, productes com els refrescs Danzón.



  La propaganda va jugar un altre paper important. Es va dissenyar un ninot que representava la marca.
  A part dels anuncis a la premsa, hi havia ventalls, amb el nom de diferents establiments.



  Es van fer felicitacions de Nadal convencionals.





















  Felicitacions de Nadal desplegables.




 Cartronets amb el ninot de la casa, per a penjar al coll de les ampolles...






  Una altra de les iniciatives de la marca Geiser va ser la d'elaborar una mena de butlletí de 4 pàgines per a regalar als clients, però l'intent no deuria de sortir massa bé, perquè es va quedar en el número 1.
  Heus aquí les 4 pàgines d'aquest primer número:























  A la fàbrica, a part del fills de l'amo, Agustí, Carles i Josep, es va haver de començar a contractar força més personal.
  Els camions, en un principi, es tancaven al garatge Roma,  un edifici amb planta per al garatge i pis per a l'encarregat i la seva família, ubicat als números 101 i 103 de la mateixa Avinguda de Roma.
  Com a característica, tots els camions estaven pintats amb els color blau i vermell, però cadascun d'ells portava un anunci diferent a la part posterior del camió.
  Aquestes imatges (encara que de poca qualitat) ens poden donar una idea.












  La bona marxa del negoci fa que, l'any 1965, es compri l'edifici del carrer Mallorca, número 92, que era la parcel·la posterior a la de la fàbrica.
  Amb aquesta ampliació, la maquinària es trasllada al nou espai i els camions disposen d'entrada per l'Avinguda de Roma i sortida per Mallorca.
  El nombre de vehicles es va ampliar a més d'una quinzena. Alguns dormiran a la fàbrica, però d'altres haurien de seguir al garatge Roma.

  L'empresa comença a distribuir productes d'altres marques per a completar la seva oferta de begudes: l'Aigua d'Andorra i la Llet Latti.

  Una altra ampliació de l'any 1965 és l'adquisició de la déu d'aigua carbonatada de Santa Cristina d'Aro, Salenys. L'empresa Geiser, com a propietària, es farà càrrec de la producció i distribució d'aquesta aigua mineral amb gas per Barcelona i la costa.



Etiquetatge de les ampolles d'aigua mineral.

  Mostra d'un dels anuncis de la marca, publicat a La Vanguàrdia l'any 1960.


  Amb els anys la marca Geiser es va anar consolidant. A part del repartiment per la ciutat de Barcelona, arribaven a la fàbrica camions de diferents distribuïdors, sobretot de poblacions costeres del Maresme, per a carregar els productes Geiser i repartir-los.
  
  Després de la mort l'any 1971 d'Agustí Puértolas i Artal, la fàbrica passarà a ser dirigida pel seu fill gran, Agustí Puértolas Mulet.

  Degut a la competència de les grans marques internacionals i a l'evolució dels mercats, la fàbrica va acabar fent fallida, havent de tancar portes a la dècada dels vuitanta.
  La patent de la marca però, va passar a mans de  l'empresa Sanmy de Badalona, propietat de Santiago i Miquel Puértolas, nets de Santiago Puértolas i de Paco Puértolas, el seu cosí.
  Actualment ells elaboren els productes Geiser que surten al mercat.

1 comentari:

  1. Sanmy, no era només dels fills de Santiago Puértolas, sinó també Francisco Puértolas Bruhon, (35%)cosí de'n Santi i de'n Miquel, i fill de Pedro Puértolas, que va fundar sifones Puértolas a Badalona, al carrer Guixeres 32-34..

    ResponElimina